Biografia

• Vaig néixer a l’eixample de Barcelona i em vaig aficionar a la lectura gràcies als autors anglesos, francesos i russos. De la meva infantesa i adolescència trio els llargs estius al Penedès i els anys del meu batxillerat a l’Institut experimental Joanot Martorell.
• A la Universitat vaig estudiar Antropologia i Història, però després vaig ser professora de Llengua i Literatura d’ensenyament secundari. En aquells temps era aficionada a l’esquí i al muntanyisme, i a la Cerdanya, voltada de muntanyes, vaig escriure la meva primera novel·la juvenil Ostres, tu, quin cacau! que va sortir publicada el 1986 i va rebre el premi de la Crítica Serra d’Or.

• En els primers noranta havia publicat ja una vintena de llibres i guanyat uns quants premis, però llavors vaig canviar la meva feina de professora per la de guionista i vaig abandonar circumstancialment la literatura. Els guions m’ocupaven tot el meu temps. Vaig participar en els inicis de la ficció televisiva catalana que va permetre experiments tan il.lusionants com Poblenou o El joc de viure. Entre guió i guió, l’any 1999 vaig publicar una novel·la per a adults molt personal –Sin Invierno– on denunciava els perills del canvi climàtic i la globalització.

• Ja instal·lada al nou segle vaig tornar al món de la literatura infantil de la mà del Premi EDEBÉ 2002 amb Vols ser el nòvio de la meva germana? I així va ser com l’any 2004 em vaig llançar a l’ambiciós projecte de crear una trilogia fantàstica de bruixes. La col·lecció La guerra de les bruixes molt ben editada per EDEBÉ, amb El Clan de la Lloba, El Desert de gel i La Maledicció d’Odi. Va ser un èxit de traduccions (25) i vendes (més de 100.000 exemplars venuts). La trilogia em va obrir les portes de molts països i em va permetre escriure una literatura més realista i més compromesa amb la realitat que abans reservava per a les meves pel·lícules de televisió (Les filles de Mohamed, La dona de gel, Valèria, L’Atlàntida.).

• Fruit d’aquesta nova iniciativa van ser Paraules emmetzinades (2010) sobre l’abús sexual infantil i El fruit de baobab (2013) sobre la mutilació genital femenina. Paraules emmetzinades un cross over que ha estat traduït a onze llengües, és fins al moment el meu llibre més premiat i millor acollit per la crítica. Ha rebut el Premi “EDEBÉ 2010” el Premi “El Temple de les mil portes 2010” el Premi de la “Crítica Serra d’Or 2010” el Premi “Nacional de literatura juvenil 2011“, el Premi “Banco de Libros de Caracas 2013 ” i el Premi” FADA 2015 “.

• Això m’ha animat a continuar escrivint per a totes les edats i des de tots els gèneres. En els últims cinc anys he mimat la col·lecció de l’entranyable Víctor Iubacuto, un nen d’onze anys transgressor, divertit i gamberro, amb els seus set títols Els vampirs, Els romans, Els follets, Els neandertals, Les menines, Els zombis i Les meduses. Ric molt i reflexiono sobre la família, els amics i el món que ens ha tocat viure, potser les meves preocupacions principals al llarg de la meva obra.

• L’any 2014 la ciutat d’Alcalá d’Henares em va concedir el Premi “Cervantes Chico” per la meva trajectòria literària, tot un honor.

• I continuo escrivint sobre tot allò que m’interessa: sobre cavernícoles, sobre el Pirineu, sobre la guerra civil, sobre en Gaudí, sobre la pobresa i sobre tots aquells temes que desperten la meva curiositat. Escriure és la meva vida i compagino l’escriptura de guions i llibres, des del meu estudi de Sant Feliu de Llobregat, amb xerrades a escoles i biblioteques i viatges arreu del món.

• Tinc tres fills que amb els anys s’han convertit en crítics i amics, la Júlia, el Maurici i el Víctor. M’agrada nedar, anar al cinema, viatjar i, sobretot, llegir.